Per què a les escoles concertades ens costa trobar professors?
Els principals mitjans es van fer ressò de la denúncia de La Intersindical que als instituts públics el curs va començar amb més de 300 places sense cobrir. A la concertada, malgrat no poder detallar-ne la xifra exacta, la situació és alarmant, especialment a Informàtica i Llengua Catalana.
Als motius que desincentiven de formar part del cos docent de secundària, a la concertada s'hi afegeix una jornada mataroniana. Malgrat que la LEC estableix que les condicions dels docents de la concertada s'han d'homologar amb les de la pública, quan diverses vagues van forçar el Departament d'Educació a reduir una hora lectiva a la pública, la
fessor del sistema públic imparteix 18 hores lectives, un de la concertada n'imparteix 24, un 33% més.
Si a la concertada s'haguessin reduit les hores lectives a impartir, hauria millorat la qualitat educativa i menys docents haurien abandonat el sector. A poques setmanes de confirmar-se quants professors de la concertada obtindran plaça a l'oposició i iniciaran el proper curs a la pública, s'evidencia que la continuitat del sector passa per millorar-ne les condicions laborals.
Les patronals han pontificat durant lustres que tota millora laboral suposaria l'enfonsament de la concertada i, quan es va agitar l'espantall del descens de la natalitat, alguns sindicats en van comprar el discurs.
Però si per algun motiu perilla el seu bon servei i, en consequència, la seva continuitat, és per les dificultats a l'hora de cobrir places i baixes a causa de la precarietat que hi impera.
(CA adiuraria ronrertadaintersindical-rer pat


